Nota de premsa

Els experts acrediten el gir social del Consell que reforça la seua aposta pels serveis públics fonamentals

10/07/2018
Els experts acrediten el gir social del Consell que reforça la seua aposta pels serveis públics fonamentals

El Consell ha fet una forta aposta en sanitat, educació i benestar social amb l'objectiu de millorar la vida dels ciutadans i garantir un nivell de qualitat en els serveis públics fonamentals homologable a la resta de comunitats, tal com certifica un estudi de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE).

L'informe acredita el gir social de l'actual Consell, ja que en 2016, el seu primer any complet de gestió, va elevar la despesa en sanitat, educació i protecció social per a situar a la Comunitat, per primera vegada, per damunt en la despesa mitjana autonòmica per habitant en aquestes àrees.

Segons el treball, elaborat amb les dades oficials del Ministeri d'Hisenda i de la IGAE, en 2016 la Comunitat Valenciana va destinar 2.537 euros per habitant ajustat per a atendre la cobertura d'estat del benestar, davant els 2.464 euros de mitjana autonòmica.

Una dada que evidencia que "per al Consell de l'Acord del Botànic, a pesar de l'infrafinançament que pateix la Comunitat, l'atenció sanitària, l'educació dels xiquets i joves i la protecció a majors i dependents és l'epicentre de la seua acció política", ha destacat el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.

L'aposta social ha determinat el fet que s'invertira la tendència de l'etapa anterior, quan els serveis públics fonamentals no van ser una prioritat per als anteriors governs. L'estudi reflecteix que, durant la fase expansiva (2003-2009), les comunitats van augmentar la despesa real per habitant en serveis públics fonamentals en un 31,6 %, encara que recalca que no totes es van comportar igual. La Comunitat Valenciana, amb una pujada del 20,7 %, onze punts menys que la mitjana, va ser la segona on menys va augmentar aquesta despesa, superant només Canàries (20,1 %) i lluny de Múrcia (46,0 %) o Castella-la Manxa (43,3 %).

Al mateix temps, la intensitat dels ajustos no va ser la mateixa en totes les comunitats després d'esclatar la crisi (2009-2013). En aquest període, la Comunitat Valenciana va ser la segona on més es va retallar aquesta despesa, un 18,1 %, només superada per Castella-la Manxa, amb un descens del 26,6 %, i lluny de les reduccions de Cantàbria (-2,3 %) o del País Basc (-8,3 %). La mitjana de reducció va ser del 14,7 %. En resum, la Comunitat va ser la segona on menys va créixer aquesta inversió en la fase expansiva i la segona on més es va retallar quan va arribar la crisi.

"Entre 2003 i 2013, la Comunitat Valenciana va ampliar la bretxa respecte de la mitjana de les autonomies pel que fa a serveis públics fonamentals. Per a l'anterior executiu mai van ser una prioritat", ha assenyalat el conseller d'Hisenda, qui ha indicat que "açò explica la situació d'urgència social que heretàrem en el mes de juny de 2015".

En els últims anys, les comunitats, i significativament la Comunitat Valenciana, han recuperat la inversió en sanitat, educació i protecció social, encara que només Cantàbria i el País Basc han aconseguit els nivells de 2009. Per aquest motiu, en 2016, la Comunitat supera per primera vegada la mitjana autonòmica en aquests serveis en termes de població ajustada.

La quarta que menys gasta en total

Aquest fet és més significatiu si es té en compte que, segons les dades oficials de la IGAE i del Ministeri d'Hisenda analitzades per l'IVIE, en el conjunt de la despesa (és a dir, serveis públics fonamentals i la resta de funcions) la Comunitat Valenciana continua estant per davall de la mitjana de les comunitats. En concret, la valenciana, amb 3.130 euros, és la quarta autonomia que menys gasta per càpita, només per davant de Castella-la Manxa (3.083 euros), Andalusia (3.037) i Madrid (3.021), la qual cosa suposa un 8,7 % per davall de la mitjana.

L'explicació és que, per a assegurar un nivell de qualitat mínim homologable a la resta de territoris en sanitat, educació i protecció social, la Comunitat ha de fer un esforç més gran en aquestes funcions a costa de la resta de serveis (que inclouen des de l'impuls als sectors productius a les infraestructures, la cultura o el medi ambient), els quals es veuen llastats d'aquesta manera.

En aquestes funcions, la Comunitat gasta per habitant quasi 30 punts menys que la mitjana (concretament 29,5 punts menys). En euros, són 681 euros davant la mitjana autonòmica de 965 euros. Si descomptem els interessos, la distància respecte de la mitjana en la resta de funcions és de quasi un 33 % (32,6 %), cosa que significa 586 euros davant la mitjana de 869 euros.

"Davant l'absència d'un finançament just i suficient, la urgència per a atendre les necessitats socials bàsiques dels ciutadans suposa que es penalitzen de manera inadmissible la resta de funcions, de manera que a tot allò que no és un servei públic fonamental es destina una inversió per habitant molt inferior a la mitjana estatal. Tot i això, encara es generen dèficits", ha recalcat Soler.

L'esforç en despesa social entre 2014 i 2016

L'anàlisi de les xifres de 2014 (últim any complet de gestió de l'anterior Consell) i 2016 evidencia com han canviat les prioritats respecte de l'etapa anterior. Així, segons la informació publicada pel Ministeri d'Hisenda i la IGAE, la despesa en termes de comptabilitat nacional en serveis públics fonamentals per habitant ajustat de la Comunitat Valenciana ha passat d'estar 2,1 punts per davall de la mitjana (100) en 2014 (és a dir, 97,9 %) a situar-se un 2,9 % per damunt de la mitjana en 2016 (102,9 %).

En conseqüència, la despesa en la resta de funcions ha empitjorat. Si en 2014 la Comunitat Valenciana gastava en aquestes funcions (sense considerar la càrrega d'interessos derivada del deute) un 22,4 % menys que la mitjana, en 2016 la distància és del 30,2 %. D'aquesta manera, la despesa total per habitant ajustat a la Comunitat Valenciana, descomptant els interessos, segueix situant-se entorn del 6 % per davall de la mitjana, una situació que continua mantenint la despesa relativa de la Comunitat per davall de la mitjana nacional.

"L'esforç financer que la Comunitat Valenciana fa en serveis públics fonamentals, mesurat com el percentatge d'ingressos no financers que el Consell dedica a educació, sanitat i protecció social, ha augmentat enormement en 2016 respecte de 2014", ha ressaltat Soler. L'impuls de les polítiques socials ha provocat que en 2016, segons les dades de la IGAE i del Ministeri, el 87 % dels ingressos no financers de la Comunitat es dedique a serveis públics fonamentals. En 2014, aquest percentatge era del 85,8 %, cosa que ha fet que el pes s'haja incrementat en 1,3 punts en tan sols dos anys.

La Comunitat Valenciana és, després de Múrcia, l'autonomia que major percentatge dels seus ingressos dedica a serveis públics fonamentals, més de 10 punts percentuals per damunt de la mitjana. "Aquest elevat esforç per a mantindre el nivell de la despesa en serveis públics fonamentals es deu al fet que els ingressos que rep el nostre territori del model són més baixos. Com a conseqüència d'això, lamentablement, són més baixos els recursos disponibles per al desenvolupament d'altres polítiques també importants, com la xarxa d'infraestructures logístiques, el suport a la competitivitat empresarial, la I+D+i, la protecció del medi ambient o l'impuls de la cultura", ha advertit el titular d'Hisenda.

Població ajustada

En termes de població de dret, la Comunitat Valenciana continua estant encara per davall, encara que molt lleugerament, en la despesa en serveis públics fonamentals (2.449 euros, davant la mitjana de 2.464 euros). No ocorre el mateix, com s'ha assenyalat, en despesa per habitant ajustat.

Aquest concepte de població ajustada, utilitzat en el sistema de finançament, és el resultat d'aplicar determinades ponderacions (població jove, població protegida equivalent, població major i altres variables territorials com dispersió de la població, superfície i la insularitat) a fi d'establir un indicador de necessitats. L'aplicació d'aquests criteris, sobre la base que els serveis fonamentals es referencien bàsicament a les persones, penalitza la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a la despesa total referida a la població ajustada, la Comunitat Valenciana està a 5,5 punts de la mitjana autonòmica en 2016, cosa que la situa com la cinquena per la cua en despesa per unitat de necessitat. Per a la resta de funcions, la distància respecte de la mitjana aconsegueix el 26,9 % (30,2 punts, descomptant els interessos).

L'informe del BBVA-IVIE subratlla que el sector públic exerceix un paper fonamental a l'hora de garantir la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans d'un territori i de millorar els nivells de benestar de la societat. A Espanya, la despesa pública en serveis públics fonamentals que componen l'estat del benestar (sanitat, educació i protecció social) es reparteix entre les diferents administracions públiques. Les comunitats autònomes i la Seguretat Social concentren el 90 % del total de la despesa pública, i les administracions locals i la central n'absorbeixen la resta.

Espanya destina el 26,8 % del PIB a la sanitat, l'educació i la protecció social. Aquesta xifra se situa a quasi 5 punts percentuals dels països de l'Eurozona (31,7 %) i és inferior a la de les quatre economies europees més grans: Alemanya (30,7), Regne Unit (28,1), França (37,9) i Itàlia (32,0).

Arxius relacionats