Nota de premsa

El Consell redueix en dos anys en 14 punts la bretxa de despesa en protecció social respecte a la mitjana, però continua per sota per l'infrafinançament

11/03/2018

L'infrafinançament que té la Comunitat Valenciana limita el desenvolupament dels serveis de protecció social i suport a la dependència, tal com confirmen les dades recollides en l'últim número de 'Papers de finançament', publicació que ha elaborat l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic. No obstant això, hi ha altres factors que hi incideixen, com la necessitat d'aquesta despesa en funció de les característiques demogràfiques i socioeconòmiques de cada territori o la prioritat atorgada a aquestes polítiques.

L'últim número de 'Papers de finançament', dedicat a la despesa en polítiques de protecció social i dependència, certifica l'alentiment en l'aplicació de la Llei de la dependència a la Comunitat Valenciana, durant els primers anys d'aquesta norma aprovada el 2006 per part de l'anterior Consell. Les dades mostren que mentre que al conjunt de les comunitats se'n va produir un fort impuls fins al 2009, a la Comunitat Valenciana l'augment va ser-ne sensiblement inferior i, fins i tot, va arribar a registrar-se'n un descens en la despesa real el 2008.

Així mateix, l'informe mostra el canvi en les prioritats que ha aplicat l'actual Consell a partir del 2015 i el 2016, amb un increment de la despesa real el 2016 respecte al 2014 del 28 %. Aquest impuls ha permés reduir la bretxa en l'atenció social que té la Comunitat Valenciana en relació al conjunt de les autonomies, encara que la situació inicial i l'infrafinançament que tenen els valencians obliga que continue ocupant els últims llocs del rànquing de les comunitats. El 2017 aquesta bretxa s'haurà reduït encara més, si bé no existeixen dades liquidables homogènies per a totes les autonomies.

"L'avanç inicial a la Comunitat va ser molt més lent"
L'informe és explícit al respecte d'això: "en la suma de les CA es produeix una intensificació de la despesa després de l'aprovació de la Llei de dependència el 2006, i s'aprecia una reculada important posteriorment, amb l'arribada de la crisi i els ajustos. A la Comunitat Valenciana, l'avanç inicial és molt més lent, encara que s'hi observa una acceleració durant els últims anys amb un creixement de la despesa per habitant de 65 anys o més del 28 % entre el 2014 i el 2016 (últim any per al qual existeixen dades liquidades comparables). Aquest increment ha reduït la distància pel que fa a la mitjana de les CA del 40,7 % el 2014 al 26,5 % el 2016".

A la vista d'aquestes dades, la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha censurat que el Govern central "seguisca posant-se de perfil" sense escometre la reforma del finançament autonòmic, amb la finalitat de corregir l'infrafinançament que té la Comunitat i altres autonomies, "mentre els valencians i les valencianes més vulnerables continuen patint".

Mira ha afirmat que "som una de les comunitats amb més percentatge de persones en situació de desocupació de llarga durada i amb un percentatge més alt de persones en risc de pobresa i, no obstant això, la nostra despesa en protecció social es troba més d'un 25 % per sota de la mitjana espanyola. Volem reduir les nostres taxes d'atur i de pobresa i volem desenvolupar la Llei de dependència amb tots els drets que comportava, tant per a les persones dependents com per a les persones i professionals que les atenen, però per a això necessitem un sistema de finançament just".
Hi ha afegit que "no volem més del que ens correspon, però tampoc menys. El Govern del PP el que no pot fer és continuar posant-se de perfil mentre els valencians i les valencianes més vulnerables segueixen patint".

Més població en risc d'exclusió social i pobresa
I és que, tal com evidencia l'informe, les necessitats en protecció social de la Comunitat Valenciana són similars i, fins i tot, superiors a la mitjana de les autonomies. En concret, el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social representa a la Comunitat el 30,5 % del total de la població, mentre que en el conjunt d'Espanya és el 27,9 %. Així mateix, els aturats de llarga durada suposen el 7,3 % del total de població en edat de treballar a la Comunitat Valenciana, enfront del pes del 6,7 % a escala estatal.

Quant a l'envelliment de la població, a la Comunitat Valenciana el 18,5 % de la població total té 65 anys o més, percentatge similar al que es registra a escala nacional (18,6 %). Una cosa pareguda ocorre amb la població de més de 80 anys, que representa un 5,4 % a la Comunitat Valenciana i un 6 % en el conjunt autonòmic.

La protecció social s'ha convertit en prioritat
Com explica l'informe que ha elaborat l'IVIE, la despesa en protecció social depén bàsicament de tres factors: la intensitat de les necessitats per habitant, els recursos que tenen les administracions i les prioritats atorgades a aquests serveis públics. Com a mitjana, les comunitats autònomes utilitzen dues terceres parts de la despesa pública en protecció social de les administracions territorials, però aquest percentatge varia depenent tant de les singularitats institucionals dels territoris (foralitat, insularitat, etc.), com dels criteris que segueix la delegació de competències en matèria de serveis socials a les corporacions locals.

El document presenta en un gràfic la despesa real el 2016 de les administracions territorials (autonòmica i local) en protecció social per habitant i per habitant de 65 anys o més, en què s'indica que la Comunitat, malgrat el fort increment del 28 % en la inversió social durant els dos últims anys, apareix en la penúltima posició, només per davant de Múrcia. Per contra, en l'extrem superior es troben les comunitats forals, "amb la qual cosa es posa de manifest l'abundància de recursos d'aquests", indica l'informe.

L'anàlisi acredita que, a més de la prioritat atorgada a les polítiques de protecció social, hi ha una vinculació entre finançament i inversió social. "La influència dels recursos que té cada comunitat en el nivell de despesa en protecció social sembla que està fora de qualsevol dubte", apunta, per a afegir?hi que "com més volum de recursos totals per habitant (ajustat) del sistema de finançament, més despesa per habitant en protecció social".

"El tracte que ha rebut la Comunitat té conseqüències"<7b>
"El tracte que ha rebut la Comunitat Valenciana del sistema de finançament autonòmic té conseqüències molt significatives: condiciona el nivell de despesa en protecció social en general i, en particular, en el component més important d'aquest: l'atenció a la dependència", s'hi indica.

L'informe evidencia com, malgrat l'augment durant els últims anys, la taxa de cobertura de la dependència respecte a la població total i a la població de 65 anys o més se situa en l'1,2 i el 6,6 %, enfront de la mitjana del 2,1 i el 10,9 %. Un percentatge "molt allunyat del que han aconseguit les CA del nord peninsular que tenen més recursos, com ara Castella i Lleó, el País Basc o Cantàbria, que doblen en taxa de cobertura la Comunitat Valenciana".

Arxius relacionats